Som fills del [F]poble, que té les [Dm]xiques
com les pal[C]meres de junt al [C7]mar.
Són molt ai[F]roses, molt rebo[Dm]niques,
i fan quan [C]volen riure i plo[C7]rar.
Som fills del [F]poble, que té les [Dm]xiques
com les pal[C]meres de junt al [C7]mar.
Són molt ai[F]roses, molt rebo[Dm]niques,
i fan quan [C]volen riure i plo[C7]rar.
És la mi[C]llor terra del món
perquè [F]el poeta li ho va dir,
i en el pa[C]sseig del malecó,
no (hi) haurà qui [F]li puga competir.
I des del [C]matxo* del castell,
mires i [F]dius: qu'en[Gm]cant!
no és este [F]ja el poble vell,
que és al[C]tre Alacant!
Visca Ala[F]cant!
Visca Ala[C]cant!!
Visca Ala[F]cant!!